Nosaltres, homes i dones de diferents religions i regions del planeta, ens adrecem a totes les persones, religioses i no religioses, amb el propòsit de manifestar-los que estem convençuts que: · Tots som responsables de cercar un ordre mundial millor; · resulta imprescindible un compromís amb els drets humans, amb la llibertat, la justícia, la pau i la conservació de la Terra; · les nostres diferents tradicions religioses i culturals no han de ser obstacles que ens impedeixin treballar
junts, activament, contra qualsevol forma de deshumanització i a favor d’una major humanització; · els principis exposats en aquesta declaració poden ser compartits per tot ésser humà animat per conviccions ètiques, estiguin o no fonamentades religiosament; · nosaltres, com a éssers humans orientats espiritualment i religiosament, que fonamenten la seva vida en una realitat última i n’obtenen una actitud confiada, mitjançant l’oració o la meditació, a través de la paraula o del silenci, la seva força espiritual i la seva esperança, ens sentim en l’especialíssima obligació de procurar el bé de la humanitat sencera i de tenir cura del planeta Terra; no ens considerem millors que els altres, però tenim fe que la saviesa secular de les nostres religions serà capaç d’obrir nous horitzons de cara al futur.
Després de dues guerres mundials i conclosa la Guerra Freda, després de l’enfonsament del feixisme i del nazisme i superats ja el comunisme i el colonialisme, la humanitat ha entrat en una nova fase de la seva història. La humanitat disposa avui de prou recursos econòmics, culturals i espirituals per instaurar un ordre mundial millor. No obstant això, una sèrie de tensions ètniques, nacionalistes, socials, econòmiques i religioses, antigues i modernes, posen en perill la construcció pacífica d’un món millor. La nostra època, certament, ha experimentat un progrés científic i tècnic sense precedents. Però també és un fet innegable que, arreu del món, la pobresa, la fam i la mortalitat infantil, l’empobriment i la destrucció de la natura no han disminuït sinó que, al contrari, han continuat augmentant. Molts pobles estan amenaçats per la ruïna econòmica, el desmantellament social, la marginació política, la catàstrofe ecològica, la fallida nacional.
En aquesta situació mundial tan dramàtica, la humanitat no en té prou amb els programes i les actuacions de caràcter polític. Necessita abans que res una visió de la convivència pacífica dels diferents pobles, dels grups ètnics i ètics i de les religions, animats per una responsabilitat comuna envers el nostre planeta Terra. Una visió així es basa en esperances, objectius, ideals, criteris; dimensions totes aquestes que moltes persones disseminades per tot el món han anat perdent. I no obstant això estem convençuts que, precisament les religions, malgrat tots els seus abusos i les errades històriques reiterades, es poden responsabilitzar que aquestes esperances, objectius, ideals i criteris puguin perdurar, arrelar i passar a formar part de la nostra vida. Això és especialment vàlid en el cas dels estats moderns. Aquests estats garanteixen la llibertat de consciència i de religió, però amb això no supleixen valors, conviccions i normes vinculants vàlides per a tots els humans, independentment de l’origen social, sexe, color de la pell, llengua o religió.
Estem convençuts de la unitat fonamental de la família humana que pobla el nostre planeta Terra. Per això volem fer venir a la memòria la Declaració Universal dels Drets Humans, feta per les Nacions Unides el 1948. El que s’hi proclamava solemnement pel que fa al dret, això mateix volem nosaltres ratificar i aprofundir aquí des de la perspectiva de l’ètica: el respecte total a la persona humana, al caràcter inalienable de la llibertat, a la igualtat bàsica de tots els humans i a la interdependència de tots amb tots.
A partir d’experiències personals i tenint en compte la precària història del nostre planeta: hem après: · que només amb lleis, reglaments i convencions no es pot crear, i encara menys imposar, un ordre mundial millor; · que la consecució de la pau i de la justícia i la conservació de la Terra depenen de l’actitud i de la disposició dels éssers humans per fer valer el dret; · que el compromís amb el dret i la llibertat suposa una presa de consciència prèvia de les responsabilitats i obligacions, i que, per tant, és necessari interpel·lar els ésser humans en la seva ment i en el seu cor; · que el dret sense ètica no té a llarg termini cap mena de consistència i, en conseqüència, sense una ètica mundial no és possible un nou ordre mundial.
Per ètica mundial no entenem una nova ideologia, ni tampoc una religió universal unitària més enllà de les religions existents ni, encara menys, el predomini d’una religió sobre les altres. Per ètica mundial entenem un consens bàsic sobre una sèrie de valors vinculants, criteris inamovibles i actituds bàsiques personals.
Sense aquest consens ètic de principi, tota comunitat es veu, tard o d’hora, amenaçada pel caos o la dictadura, i els individus, per l’angoixa.
