Molts éssers humans de totes les regions i religions s’esforcen també en el nostre temps per portar una vida honrada i sincera. En el món d’avui existeix, no obstant això, molt de frau i molta mentida, es fan trampes, hi ha hipocresia, les ideologies estan esquitxades de demagògia. · Hi ha polítics i homes de negocis que se serveixen de la mentida com a mitjà per al triomf polític i l’èxit comercial. · Hi ha mitjans de comunicació de massa que en lloc d’informació veraç difonen propaganda ideològica, que en lloc d’informació proporcionen desinformació, que en lloc de ser fidels a la veritat persegueixen cínicament l’increment de les vendes. · Hi ha científics i investigadors que ofereixen els seus serveis a programes ideològics o polítics moralment dubtosos o els supediten a grups d’interessos econòmics, o justifiquen investigacions que vulneren valors ètics fonamentals. · Hi ha representants de religions que desqualifiquen o menysvaloren els creients d’altres religions i pregonen el fanatisme i la intolerància en lloc del respecte, la comprensió i la tolerància.
A) En aquest context, les tradicions religioses i ètiques més antigues i importants de la humanitat ens han transmès un manament: no mentiràs! Dit en un sentit positiu: parla i actua des de la veritat! Traiem, doncs,
les conseqüències d’aquest antiquíssim precepte: cap ésser humà, cap institució, cap estat i cap església o comunitat religiosa no té dret a dir falsedats als altres.
B) Això és especialment vàlid: · Per als mitjans de comunicació, als quals amb tota la raó es garanteix la llibertat d’informació per a la recerca de la veritat, per la qual cosa en tota societat els correspon la funció de vigilants. Però això no vol dir que estiguin per sobre de la moral, sinó que estan obligats a defensar amb objectivitat i transparència la dignitat de la persona, els drets humans i els valors fonamentals. No tenen cap dret a vulnerar l’esfera privada de l’individu, ni a desfigurar la realitat, ni a manipular l’opinió pública. · Per a l’art, la literatura i la ciència, que amb tota la raó tenen garantida la llibertat artística i acadèmica. Però cap d’aquestes està desvinculada de les normes ètiques universals, i ha de servir la veritat. · Per als polítics i els seus partits. Quan els polítics menteixen obertament al seu poble, quan són culpables de la manipulació de la veritat, de la corrupció o d’una desmesurada política d’abús del poder tant en l’interior com en l’exterior, perden la seva credibilitat i no mereixen més que perdre els seus càrrecs i els seus electors. En canvi, l’opinió pública hauria de donar suport a aquells polítics que tenen el valor de dir la veritat al poble en tot moment. · I, finalment, per als representants de les religions. Quan aquests aviven els prejudicis, l’odi i l’hostilitat davant d’aquells que professen un altre credo, quan prediquen el fanatisme o inicien i legitimen guerres de religió, no mereixen res més que la condemna de tots i l’abandonament dels seus partidaris. Que ningú no s’enganyi: no és possible una justícia mundial sense veracitat i humanitat!
C) Per això el jovent ha d’aprendre, ja en la família i a l’escola, a exercitar la veracitat en el seu pensament, en el seu parlar, en el seu obrar. Tota persona té dret a la veritat i a la veracitat. Té dret a tota informació i instrucció necessàries per poder prendre les decisions fonamentals de la seva vida. Està clar que la persona, atès el cabal d’informació que cada dia ens inunda, amb prou feines pot distingir el que és important del que és accessori si manca d’una orientació ètica fonamental. Quan es tergiversen els fets, s’encobreixen els interessos, s’especula amb les apetències i s’absolutitzen les opinions, les normes ètiques constitueixen un gran ajut per al discerniment.
D) Ser veritablement humà d’acord amb l’esperit de les nostres grans tradicions religioses i ètiques significa: · Fer valer la veritat, en lloc de confondre la llibertat amb caprici i pluralisme amb arbitrarietat. · Fomentar l’esperit de veracitat en les relacions interpersonals de cada dia en lloc de viure en la insinceritat, la simulació i l’acomodació oportunista. · Buscar incessantment la veritat, animats per una incorruptible voluntat de sinceritat, en lloc de difondre mitges veritats ideològiques i partidistes. · Servir la veritat, un cop coneguda, amb confiança i fermesa en lloc de retre tribut a l’oportunisme.