Civisme

(Document Taula Valors:)

El concepte de civisme té el seu origen a la Revolució Francesa. Comprèn tot un seguit de valors: respecte dels béns públics; sentir-se membre de la societat (inclusió), ser responsable d’un mateix i envers els altres; ser algú, no quelcom anònim; dret i deure d’actuar. En definitiva, ser un ciutadà actiu.
El civisme és la conducta pròpia de la ciutadania responsable. És aquella que es reconeix pel respecte: als altres, als béns públics i a l’entorn natural. Pressuposa i implica l’auto-respecte: l’autoconsciència de ser ciutadà, no súbdit, que és cognitiva, intel·lectual; i l’autoestima, que és emocional, afectiva. Tot plegat implica una actitud favorable a la participació activa.
Ser ciutadà és ser algú en alguna part. Ser un substantiu -actuar, tenir responsabilitat-, i no un adjectiu.
Per què és tan difícil ser cívic? Simplement perquè cometem greus errors. N’és un pensar que l’espai públic –el carrer- no és nostre, que no és de ningú o que és d’algú indeterminat, o de l’Ajuntament. I la realitat és que el carrer és de tots. Un altre dels errors és creure que l’incivisme és cosa dels altres, dels que són sempre incívics, del conjunt de la societat. I el cert és que no és així, l’incivisme també és d’un mateix, senzillament per no participar, per no preocupar-se de la cosa pública. Comprometre’s cívicament és un imperatiu moral, que en el cas dels polítics ha de ser encara més fort perquè han de donar exemple al conjunt de la ciutadania. I encara un altre error és pensar que el civisme és superflu (per moralisme, puritanisme, integracionisme o autoritarisme). El civisme és forma i fons, és necessari per a la democràcia. Cal una participació activa, no passiva.
Es pot obligar a ser cívic? Sí, en allò que competeix a les obligacions legals. Però no és pot imposar en tot allò que afecta les obligacions morals o socials. Cal un esforç de tothom i no deixar aquesta tasca en mans de les Administracions, ni tampoc –exclusivament- en mans de les entitats, pensant que elles han de ser-ne les encarregades. Les entitats són portadores d’iniciativa, dinamitzadores d’acció, tenen un valor fonamental, eduquen en civisme, estimulen conductes. Però són complementàries, no substitutives.