Forum l'Hospitalet

La Lliga per la Laïcitat va publicar “La laïcitat: un model de convivència per a la societat catalana” (64 reflexions i propostes per al seu exercici a Catalunya), a la que es fan algunes reflexions sobre una laïcitat possible, que poden servir com a propostes d’actuació política. Aprofitem les que fan referència a l’àmbit municipal, per a encetar el debat a la nostra ciutat: [st_tag_cloud] [st-tag-cloud]

No creiem que a l’inici del segle XXI la laïcitat exigeixi la supressió dels noms del santoral de la llista de carrers de les ciutats o de les denominacions dels municipis. Prevalgui en aquestes matèries la història que no pot ser reescrita. Però, almenys en la llista de carrers, tracti’s de compensar el biaix adquirit incorporant-hi els representants il•lustres d’altres tradicions -com Averroes o Maimònides- i, sobretot, recuperi’s un espai per als heterodoxos, els heretges i els lliurepensadors -els erasmistes en l’expressió de Fernando de Continua llegint →

En les manifestacions religioses públiques, eviti’s la participació dels cossos i forces de seguretat o de les forces armades, ni de qualsevol representant de l’Estat: central, autonòmic o municipal en exercici de les seves funcions. Tot això pertany a una altra època, feliçment superada.

Els ciutadans tenen dret, si no desitgen una altra opció, a poder ser enterrats sense discriminació en funció de les seves creences en vida. Això pot voler dir que hi ha d’haver zones comunes, per a tots els difunts, i zones exclusives per als qui desitgin ser enterrats de manera exclusiva entre els membres de la seva comunitat específica. El feixisme va promoure per la llei i per la força la destrucció de qualsevol simbologia no catòlica als cementiris espanyols. Els ajuntaments han de ser Continua llegint →

Els tanatoris públics o de concessió municipal han d’habilitar les seves sales de tal manera que es respecti de manera natural i senzilla l’opció confessional o filosòfica de cada persona. La configuració de les sales destinades al comiat del mort ha de permetre l’alternança de cultes i ritus sense dificultats. L’oferta de serveis dels tanatoris ha d’incloure facilitats i opcions per a les religions més practicades a cada lloc i per als humanistes. Els serveis funeraris han d’oferir fèretres amb els diferents signes religiosos i Continua llegint →

En alguns municipis els terminis i les dificultats pràctiques per casar-se civilment són, al nostre parer, excessivament llargs. Potser una solució seria que la tramitació passés a mans dels ajuntaments. Com hem dit anteriorment, el lloc ordinari de celebració del matrimoni ha de ser l’Ajuntament o aquells espais municipals que més s’adeqüin a l’objectiu, i no els jutjats.

Els responsables municipals catalans haurien de tenir un criteri rector a l’hora de localitzar els centres de culte (Veure punt 41).3 Una solució transitòria seria la d’estudiar la possibilitat de cedir sales dels centres cívics i altres locals públics per a la realització de cerimònies religioses. Cal poder comptar, també, amb els edificis de l’Església catòlica en desús per a pràctica religiosa, que no són utilitzats pels seus fidels i que, malgrat tot, són també sostinguts i restaurats amb fons públics. Hi ha espais disponibles Continua llegint →

Ha de suprimir-se qualsevol exoneració de tributs locals de l’Església Catòlica que tingui origen concordatori. En aquest camp, les exempcions han de ser iguals per a tots. Artículo 4.1. La Santa Sede, la Conferencia Episcopal, las diócesis, las parroquias y otras circunscripciones territoriales, las Ordenes y Congregaciones religiosas y los Institutos de vida consagrada y sus provincias y sus casas tendrán derecho a las siguientes exenciones: A) Exención total y permanente de la Contribución Territorial Urbana de los siguientes inmuebles: 1) Los templos y capillas Continua llegint →