¿Qui sinó tots –i cadascú per torna– podem crear des d’aquests límits d’ara l’àmbit de llum on tots els vents s’exaltin, l’espai de vent on tota veu ressoni? Públicament ens compromet la vida, públicament i amb tota llei d’indicis. Serem allò que vulguem ser. Debades fugim del foc si el foc ens justifica. Miquel Martí Pol L’àmbit de tots els àmbits, 1981
«Va haver-hi un temps en què jo rebutjava el meu proïsme si la seva religió no era com la meva. Ara, el meu cor s’ha convertit en el receptacle de totes les formes: és un prat de gaseles i un claustre de monjos cristians, temple d’ídols i Kaaba de pelegrins, taules de la Llei i plecs de l’Alcorà. Perquè professo la religió de l’amor i vaig onsevulla que em porti la seva cavalcadura: l’amor és el meu credo i la meva fe.» Ibn Arabi –
Continua llegint →
El fruit de l’Esperit és aquest: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix. La Llei no és contrària a res d’això. Si vivim gràcies a l’Esperit, comportem-nos d’acord amb l’Esperit! ‘ Gàlates 5:22-23,25
Cultivar la capacitat de commoure’s, escoltar el silenci, dialogar a les perifèries i trobar la bellesa en allò quotidià
Recordar les lluites dels qui van caure defensant la llibertat per imaginar col·lectivament futurs més justos.
Descobrir una dimensió sagrada i profunda en els gestos quotidians de cura, resistència i solidaritat veïnal.
Superar l’individualisme neoliberal per obrir espai a l’altre i a les vulnerabilitats compartides.
Saber-se part de la complexa i interdepenent trama de la vida (ecoespiritualitat).
«…l’amor que mou el sol i les altres estrelles» — Dant Alighieri
Aquesta força interior no neix de creure en fórmules abstractes, sinó d’una doble vivència profunda: la certesa que tots els éssers vius estem connectats en una mateixa trama vulnerable de vida, i la capacitat de descentrar l’ego per posar el benestar de la comunitat al centre. És el motor invisible que sosté els vincles, l’ajuda mútua en els moments de crisi i la lluita compartida per un món més just. Allà on la dignitat humana es troba, es cultiva l’escolta conscient i neix l’esperança activa,
Continua llegint →
L’expressió d’allò que ens commou i ens posa en moviment neix d’un batec profund; una força interior que batega abans, durant i més enllà de les doctrines de les religions, els codis ètics o les escoles filosòfiques. Què seria d’elles, sense el batec que els dona vida i ens invita a explorar totes les dimensions del Nosaltres? “Més lluny, sempre aneu més lluny, més lluny de l’avui que ara us encadena”
