Molts éssers humans de totes les regions i religions s’esforcen per viure un esperit de companyonia entre home i dona en pro d’un comportament responsable en l’àmbit amorós, sexual i familiar. No obstant això, en tot el món persisteixen formes condemnables de patriarcat, de predomini d’un sexe sobre un altre, d’explotació de la dona, abús sexual de nens i prostitució imposada. Les diferències socials que persisteixen en la nostra Terra condueixen amb gran freqüència que moltes dones, i fins i tot nens, especialment dels països subdesenvolupats, es vegin obligats a exercir la prostitució com a mitjà de supervivència.
A) En aquest context, les tradicions religioses i ètiques més antigues i importants de la humanitat ens han transmès un manament: no et prostituiràs ni prostituiràs a un altre! Dit en sentit positiu: respecteu-vos i estimeu-vos els uns als altres! Traiem, doncs, les conseqüències d’aquest antiquíssim precepte: cap
humà té dret a degradar-ne un altre fins a convertir-lo en un pur objecte de la seva sexualitat, ni a sotmetre’l o mantenir-lo en una forçada dependència sexual.
B) Condemnem l’explotació sexual i la discriminació dels sexes com una de les formes més indignes de degradació humana. En qualsevol banda que es proclami el predomini d’un sexe sobre l’altre -especialment si es fa en nom d’una convicció religiosa- i es toleri l’explotació sexual; en qualsevol banda que es fomenti la prostitució o abusos dels nens, ha de sorgir una actitud de resistència. Que ningú no s’enganyi: no és possible una veritable humanitat sense una convivència en companyonia!
C) Per això el jovent han d’aprendre ja, en la família i a l’escola, que la sexualitat no és en si una força negativa destructora o explotadora, sinó creativa i emmotlladora. Té la funció de generar una comunitat que diu sí a la vida i que només es pot desenvolupar adequadament quan també té en compte amb responsabilitat la felicitat del company o companya.
D) La relació home-dona no s’ha de regir per cànons de tutela o explotació, sinó per l’amor, la companyonia i la confiança. La plenitud humana no s’identifica amb el plaer sexual. La sexualitat ha de ser expressió i ratificació d’una relació d’amor viscuda en companyonia. D’altra banda, algunes tradicions religioses coneixen també l’ideal de la renúncia voluntària al desenvolupament de la sexualitat. També aquesta renúncia voluntària pot ser expressió d’identitat i de plenitud.
E) El matrimoni com a institució social es caracteritza, més enllà de totes les diferències culturals i religioses, per l’amor, la fidelitat i l’estabilitat. La seva funció és i ha de ser la de garantir a homes, dones i nens seguretat i ajuda mútua, així com la salvaguarda dels seus drets. En tots els països i cultures cal tractar d’establir unes relacions econòmiques i socials que facin possible als matrimonis i a les famílies, sobretot a les persones grans, portar una existència digna. Els nens tenen dret a l’educació. Ni els pares han d’explotar els fills, ni els fills els pares; la seva relació ha d’estar impregnada de respecte mutu, de reconeixement i atencions.
F) Ser veritablement humà d’acord amb l’esperit de les nostres grans tradicions ètiques i religioses significa que: · en lloc de la dominació patriarcal o la degradació, que són manifestacions de violència i sovint provoquen la violència com a resposta, han de regnar el respecte mutu, la comprensió, la companyonia; · en lloc de l’afany possessiu o de l’abús sexual de qualsevol mena, hi ha d’haver una mútua consideració, tolerància, obertura a la reconciliació, amor. Només es pot posar en pràctica en nacions i religions el que ja es viu en l’àmbit de les relacions personals i familiars.