Comencem amb un moment de silenci. El silenci és un espai per a tothom, i ens obre a escoltar.
També és un moment de solidaritat amb les víctimes dels darrers atemptats.

Escoltem dos textes, un de la tradició cristiana, l’altre de la tradició musulmana. Ens parlen del camí que va del rebuig a l’acollida de l’altre.
 

El text de l’evangeli diu així:

Un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta:
—Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
Jesús li digué:
—Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?
Ell va respondre:
— Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.
Jesús li digué:
—Has respost bé: fes això i viuràs.

Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús:
—I qui són els altres que haig d’estimar?
Jesús va contestar dient:
—Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda.
Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar. L’endemà va treure’s dos denaris i els va donar a l’hostaler dient-li:
—Ocupa’t d’ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més.
Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers?
Ell respongué:
—El qui el va tractar amb amor.
Llavors Jesús li digué:
—Vés, i tu fes igual.

Lluc 10,25-37

El segon text és de la Oda XI d’Ibn Arabi

Hubo un tiempo en que yo rechazaba a mi prójimo
si su religión no era como la mía.
Pero ahora mi corazón se ha convertido
en receptáculo de todas las formas religiosas:
es pradera de gacelas y claustro de monjes cristianos,
templo de ídolos y Kaaba de peregrinos,
Tablas de la Ley y Pliegos del Corán.
Porque profeso la religión del Amor
y voy a dondequiera que vaya su cabalgadura.
Porque el Amor es mi credo y mi fe.

Ibn Arabí – místic sufí (Murcia 1165 – Damasc 1241)