El dijous, dia 9 de juliol, el Fòrum l’Hospitalet – Espai interreligiós vam organitzar un acte públic entorn l’Iftar (desdejuni en àrab), en el que poder compartir el significat que té el mes de Ramadà per als musulmans, a la vegada que un menjar típic i un moment festiu.
UCIDCAT.INFO L’Hospitalet de LLobregat 08-07-2015
Dissabte passat, dia 04 de juliol de 2015, la Comunitat Islàmica de L’Hospitalet de Llobregat, Mesquita Al FATH, va organitzar una jornada de IFTAR (ruptura del dejuni) a la seva seu.
Dissabte 18 d’abril, una trentena de membres de comunitats cristianes de l’Hospitalet, encapçalats per la comunitat de Santa Maria del Gornal, vam anar a visitar la comunitat islàmica El Fath, del carrer Fortuna.
Malgrat que tot sembla indicar el contrari, malgrat que tot invita al desànim, volem refermar un cop més, que un altre món no sols és possible, sinó que l’estem construint.
Per promoure la convivència i la coneixença entre diferents religions presents a L’H
Notícia a lhdigital
El Grup Interreligiós Fòrum L’Hospitalet i l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós han organitzat una trobada per explicar contes tradicionals sobre la pau des de diferents creences religioses. Es tracta d’una de les activitats que organitza el grup Fòrum L’H per tal de crear ponts d’entesa i confiança entre diverses religions a través del diàleg.
El dia 6 de febrer, a les 18:30 hores, a l’auditori de Tecla Sala, el Grup Interreligiós Fòrum l’Hospitalet i l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR) vam convidar a escoltar i compartir contes sobre la pau des de tradicions religioses diferents: Gundicha Das ho va fer des de la tradició hindú, A. Wahud Sabaté des de la musulmana, i Judith Pallàs, des de la cristiana. Després vam tenir un diàleg força enriquidor
Creiem que el diàleg interreligiós, des del coneixement, la comprensió i l’entesa mútua ens farà avançar a tothom per camins de pau.
El nostre company Tahir Rafi, que hi va participar com a dirigent de la federació Pak d’entitats d’origen pakistaní, afirmava:
Al acostar-se Nadal, creients de diferents tradicions: musulmana, cristiana, hindú… ens hem aplegat per celebrar el Nadal.
Dissortadament aquesta trobada ha coincidit amb la matança al Pakistan, ha sigut doncs també, un moment de solidaritat en el dolor
Introducció d’en Joan Camós
Som gent que venim de cultures diferent, el fet de la immigració és característic de la ciutat. Des de fa10 anys de fora de la península.
Ara ens acostem al Nadal, una festa que a la nostra societat ho paralitza tot: llums, consumisme… però també signe de PAU, FRATERNITAT, LLUM, ESTIMACIÓ i FESTA DE TROBADA FAMILIAR ( per Nadal cada ovella al seu corral)
És en aquest sentit que volem sentir-nos germans, escoltar junts cançons de tradicions religioses tan diferents i berenar junts, malgrat la dificultat d
La comunitat de Taizé ha estat guardonada per la Generalitat de Catalunya amb el IV Memorial Cassià Just per la seva tasca amb els joves a favor de la reconciliació i amb perspectiva ecumènica
El 16 de Novembre vam ser invitats a participar a la festa de la comunitat Sikh de Barcelona i L’Hospitalet.
Festa, devoció, memòria, menjar compartit…
20-09-2012
Va rebre recentment una distinció ciutadana
Matilde Marcé va néixer l’any 1928. La longevitat tant del seu pare com de la seva mare li fan tenir confiança de superar la barrera centenària i continuar fent tot allò que més li agrada: escriure sobre L’Hospitalet, engrescar els socis de la seva entitat, l’Ateneu de Cultura Popular, i fer proselitisme del català com a llengua pròpia del país.
La Lliga per la Laïcitat va publicar “La laïcitat: un model de convivència per a la societat catalana” (64 reflexions i propostes per al seu exercici a Catalunya), a la que es fan algunes reflexions sobre una laïcitat possible, que poden servir com a propostes d’actuació política.
Una recomanació que volem fer és que en determinats espais públics, per exemple els cims de les muntanyes, quan s’hagi de posar un símbol de fita no tingui cap connotació religiosa.
No creiem que a l’inici del segle XXI la laïcitat exigeixi la supressió dels noms del santoral de la llista de carrers de les ciutats o de les denominacions dels municipis. Prevalgui en aquestes matèries la història que no pot ser reescrita. Però, almenys en la llista de carrers, tracti’s de compensar el biaix adquirit incorporant-hi els representants il•lustres d’altres tradicions -com Averroes o Maimònides- i, sobretot, recuperi’s un espai per als heterodoxos, els heretges i els lliurepensadors -els erasmistes en l’expressió de Fernando de los Ríos, que va molt més enllà dels deixebles d’Erasme.
En les manifestacions religioses públiques, eviti’s la participació dels cossos i forces de seguretat o de les forces armades, ni de qualsevol representant de l’Estat: central, autonòmic o municipal en exercici de les seves funcions. Tot això pertany a una altra època, feliçment superada.
Mantingui’s, per què no?, les festes majors associades normalment a un sant cristià, però separi’s estrictament la celebració popular de la religiosa. Les autoritats municipals no han d’acudir, en tant que autoritats, a la missa del patró, sinó a tot estirar, si escau, com a simples fidels, sense ocupar un lloc reservat ni comparèixer en corporació.
