Contacontes interreligiós a L’H

Per promoure la convivència i la coneixença entre diferents religions presents a L’H
Notícia a lhdigital

El Grup Interreligiós Fòrum L’Hospitalet i l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós han organitzat una trobada per explicar contes tradicionals sobre la pau des de diferents creences religioses. Es tracta d’una de les activitats que organitza el grup Fòrum L’H per tal de crear ponts d’entesa i confiança entre diverses religions a través del diàleg.

...

“Quan les religions conten relats sobre la pau”

El dia 6 de febrer, a les 18:30 hores, a l’auditori de Tecla Sala, el Grup Interreligiós Fòrum l’Hospitalet i l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR) vam convidar a escoltar i compartir contes sobre la pau des de tradicions religioses diferents: Gundicha Das ho va fer des de la tradició hindú, A. Wahud Sabaté des de la musulmana, i Judith Pallàs, des de la cristiana. Després vam tenir un diàleg força enriquidor
Creiem que el diàleg interreligiós, des del coneixement, la comprensió i l’entesa mútua ens farà avançar a tothom per camins de pau.

llegir més

...

Celebració del Nadal 2014

Al acostar-se Nadal, creients de diferents tradicions: musulmana, cristiana, hindú… ens hem aplegat per celebrar el Nadal.
Dissortadament aquesta trobada ha coincidit amb la matança al Pakistan, ha sigut doncs també, un moment de solidaritat en el dolor


Introducció d’en Joan Camós
Som gent que venim de cultures diferent, el fet de la immigració és característic de la ciutat. Des de fa10 anys de fora de la península.
Ara ens acostem al Nadal, una festa que a la nostra societat ho paralitza tot: llums, consumisme… però també signe de PAU, FRATERNITAT, LLUM, ESTIMACIÓ i FESTA DE TROBADA FAMILIAR ( per Nadal cada ovella al seu corral)
És en aquest sentit que volem sentir-nos germans, escoltar junts cançons de tradicions religioses tan diferents i berenar junts, malgrat la dificultat d

...

Matilde Marcé: El català ha estat un dels eixos de la meva vida

20-09-2012

Va rebre recentment una distinció ciutadana

Matilde Marcé va néixer l’any 1928. La longevitat tant del seu pare com de la seva mare li fan tenir confiança de superar la barrera centenària i continuar fent tot allò que més li agrada: escriure sobre L’Hospitalet, engrescar els socis de la seva entitat, l’Ateneu de Cultura Popular, i fer proselitisme del català com a llengua pròpia del país.

llegir més

Nomenclàtor

No creiem que a l’inici del segle XXI la laïcitat exigeixi la supressió dels noms del santoral de la llista de carrers de les ciutats o de les denominacions dels municipis. Prevalgui en aquestes matèries la història que no pot ser reescrita. Però, almenys en la llista de carrers, tracti’s de compensar el biaix adquirit incorporant-hi els representants il•lustres d’altres tradicions -com Averroes o Maimònides- i, sobretot, recuperi’s un espai per als heterodoxos, els heretges i els lliurepensadors -els erasmistes en l’expressió de Fernando de los Ríos, que va molt més enllà dels deixebles d’Erasme.

llegir més

...

Festes

Mantingui’s, per què no?, les festes majors associades normalment a un sant cristià, però separi’s estrictament la celebració popular de la religiosa. Les autoritats municipals no han d’acudir, en tant que autoritats, a la missa del patró, sinó a tot estirar, si escau, com a simples fidels, sense ocupar un lloc reservat ni comparèixer en corporació.

llegir més

Cementiris

Els ciutadans tenen dret, si no desitgen una altra opció, a poder ser enterrats sense discriminació en funció de les seves creences en vida. Això pot voler dir que hi ha d’haver zones comunes, per a tots els difunts, i zones exclusives per als qui desitgin ser enterrats de manera exclusiva entre els membres de la seva comunitat específica.

llegir més

...

Tanatoris i enterraments civils

Els tanatoris públics o de concessió municipal han d’habilitar les seves sales de tal manera que es respecti de manera natural i senzilla l’opció confessional o filosòfica de cada persona. La configuració de les sales destinades al comiat del mort ha de permetre l’alternança de cultes i ritus sense dificultats. L’oferta de serveis dels tanatoris ha d’incloure facilitats i opcions per a les religions més practicades a cada lloc i per als humanistes. Els serveis funeraris han d’oferir fèretres amb els diferents signes religiosos i també sense cap símbol o amb aquells de la preferència del finat.

llegir més

...

Celebracions laiques

L’obligació pels poders civils d’oferir la possibilitat d’efectuar celebracions laiques en un entorn digne per als actes civils més importants de la vida social dels ciutadans, com a mínim per a la celebració de naixements o acollida de nous vinguts, per a la celebració de matrimonis o unions civils i per als funerals. En condicions físiques i materials, pel que fa a l’aportació de recursos públics, idèntiques a les que s’atorguin a les confessions religioses.

llegir més

Matrimoni civil

En alguns municipis els terminis i les dificultats pràctiques per casar-se civilment són, al nostre parer, excessivament llargs. Potser una solució seria que la tramitació passés a mans dels ajuntaments. Com hem dit anteriorment, el lloc ordinari de celebració del matrimoni ha de ser l’Ajuntament o aquells espais municipals que més s’adeqüin a l’objectiu, i no els jutjats.

llegir més

...