Matilde Marcé: El català ha estat un dels eixos de la meva vida

20-09-2012 Va rebre recentment una distinció ciutadana Matilde Marcé va néixer l’any 1928. La longevitat tant del seu pare com de la seva mare li fan tenir confiança de superar la barrera centenària i continuar fent tot allò que més li agrada: escriure sobre L’Hospitalet, engrescar els socis de la seva entitat, l’Ateneu de Cultura Popular, i fer proselitisme del català com a llengua pròpia del país. La Matilde ha rebut recentment una distinció ciutadana per part de l’Ajuntament per tot un seguit de mèrits, Continua llegint →

Reptes laïcitat àmbit municipal

La Lliga per la Laïcitat va publicar “La laïcitat: un model de convivència per a la societat catalana” (64 reflexions i propostes per al seu exercici a Catalunya), a la que es fan algunes reflexions sobre una laïcitat possible, que poden servir com a propostes d’actuació política. Aprofitem les que fan referència a l’àmbit municipal, per a encetar el debat a la nostra ciutat: [st_tag_cloud] [st-tag-cloud]

Nomenclàtor

No creiem que a l’inici del segle XXI la laïcitat exigeixi la supressió dels noms del santoral de la llista de carrers de les ciutats o de les denominacions dels municipis. Prevalgui en aquestes matèries la història que no pot ser reescrita. Però, almenys en la llista de carrers, tracti’s de compensar el biaix adquirit incorporant-hi els representants il•lustres d’altres tradicions -com Averroes o Maimònides- i, sobretot, recuperi’s un espai per als heterodoxos, els heretges i els lliurepensadors -els erasmistes en l’expressió de Fernando de Continua llegint →

Festes

Mantingui’s, per què no?, les festes majors associades normalment a un sant cristià, però separi’s estrictament la celebració popular de la religiosa. Les autoritats municipals no han d’acudir, en tant que autoritats, a la missa del patró, sinó a tot estirar, si escau, com a simples fidels, sense ocupar un lloc reservat ni comparèixer en corporació. [st_tag_cloud]

Cementiris

Els ciutadans tenen dret, si no desitgen una altra opció, a poder ser enterrats sense discriminació en funció de les seves creences en vida. Això pot voler dir que hi ha d’haver zones comunes, per a tots els difunts, i zones exclusives per als qui desitgin ser enterrats de manera exclusiva entre els membres de la seva comunitat específica. El feixisme va promoure per la llei i per la força la destrucció de qualsevol simbologia no catòlica als cementiris espanyols. Els ajuntaments han de ser Continua llegint →

Tanatoris i enterraments civils

Els tanatoris públics o de concessió municipal han d’habilitar les seves sales de tal manera que es respecti de manera natural i senzilla l’opció confessional o filosòfica de cada persona. La configuració de les sales destinades al comiat del mort ha de permetre l’alternança de cultes i ritus sense dificultats. L’oferta de serveis dels tanatoris ha d’incloure facilitats i opcions per a les religions més practicades a cada lloc i per als humanistes. Els serveis funeraris han d’oferir fèretres amb els diferents signes religiosos i Continua llegint →

Celebracions laiques

L’obligació pels poders civils d’oferir la possibilitat d’efectuar celebracions laiques en un entorn digne per als actes civils més importants de la vida social dels ciutadans, com a mínim per a la celebració de naixements o acollida de nous vinguts, per a la celebració de matrimonis o unions civils i per als funerals. En condicions físiques i materials, pel que fa a l’aportació de recursos públics, idèntiques a les que s’atorguin a les confessions religioses.

Matrimoni civil

En alguns municipis els terminis i les dificultats pràctiques per casar-se civilment són, al nostre parer, excessivament llargs. Potser una solució seria que la tramitació passés a mans dels ajuntaments. Com hem dit anteriorment, el lloc ordinari de celebració del matrimoni ha de ser l’Ajuntament o aquells espais municipals que més s’adeqüin a l’objectiu, i no els jutjats.

Centres de culte

Els responsables municipals catalans haurien de tenir un criteri rector a l’hora de localitzar els centres de culte (Veure punt 41).3 Una solució transitòria seria la d’estudiar la possibilitat de cedir sales dels centres cívics i altres locals públics per a la realització de cerimònies religioses. Cal poder comptar, també, amb els edificis de l’Església catòlica en desús per a pràctica religiosa, que no són utilitzats pels seus fidels i que, malgrat tot, són també sostinguts i restaurats amb fons públics. Hi ha espais disponibles Continua llegint →

Tributs locals

Ha de suprimir-se qualsevol exoneració de tributs locals de l’Església Catòlica que tingui origen concordatori. En aquest camp, les exempcions han de ser iguals per a tots. Artículo 4.1. La Santa Sede, la Conferencia Episcopal, las diócesis, las parroquias y otras circunscripciones territoriales, las Ordenes y Congregaciones religiosas y los Institutos de vida consagrada y sus provincias y sus casas tendrán derecho a las siguientes exenciones: A) Exención total y permanente de la Contribución Territorial Urbana de los siguientes inmuebles: 1) Los templos y capillas Continua llegint →